Eleccions 25 de Novembre. Una altra vegada els mateixos?

Ja les tornem a tenir aquí. Una altra vegada eleccions. Als polítics els agrada sortir a la tele i als diaris a fer grans declaracions, que els escoltem, que fem veure que ens creiem el que diuen, que pensem que fan un servei públic, que són uns grans professionals que saben què cal fer en cada moment. Això els fa sentir bé, és bo pel seu ego: són nostres, es diuen els uns als altres, els fem anar per on volem.

Decreto abaixar la temperatura d'ebullició
de l'aigua i així estalviarem energia.
Segur que passem a la història de la ciència.

En el fons, però, pensen: quina sort que tinc, no tinc cap preparació i soc important, mano molt, mano sobre gent que en sap molt més que jo sobre allò del que mano. Perquè els polítics tontos no ho són, al contrari, són conscients de que si no es dediquessin a la política, tal com estan les coses, no tindrien feina. Al carrer hi ha milers de persones que estan molt ben preparades, tenen estudis, parlen idiomes... i estan a l’atur.

Un dit: votar que sí. Dos dits: votar que no

En canvi ells, els polítics, molts sense formació universitària i quasi cap amb algun idioma que no sigui el propi (i encara, perquè el parlen malament i a saber com l'escriuen), tenen un bon sou i una feina tranquil·la: la majoria no té altra funció que votar el que el seu cap els diu, no cal ni que sàpiguen el que voten, mentre mantinguin la disciplina de partit tenen la feina garantida.

Els de més amunt tenen més responsabilitats, això s’ha de reconèixer, però aquests tenen altres compensacions: pensions vitalícies, raconets ben pagats a la política quan deixen la primera línia o bones feines si decideixen deixar-la del tot, perquè tenen una agenda plena de noms que obren moltes portes: tot ajuda, tots s’ajuden, no en va són l’elit.

Tot lligat i ben lligat

I com tal elit no volen tenir competència que despulli les seves misèries o els prengui un tros del pastís. Per això procuren posar traves als qui podrien fer-los nosa: les subvencions se les queden només els que tenen escons (i més encara si disposen de grup parlamentari propi) i així intenten ofegar econòmicament als dèbils (els resulta fàcil, en tenen pràctica: és el que fan amb nosaltres quan són al govern) i, a més a més, aquestes eleccions s’han tret de la màniga un requeriment nou: els partits sense representació, o presentaven un patracol de firmes avalant-los o no es podien presentar a les eleccions, així, amb una mica de sort, ells podrien recollir algun vot més (que vol dir algun euro més) i eliminar competència (on és la lliure competència de la que tan els agrada parlar?).

Habitant de Xauxa...

Ara, a sobre, aquest sarau l’ha organitzat un president que vol passar a la història, i com que no ho pot fer pels seus mèrits de governant, que no són gaires (no cal gaire coeficient intel·lectual per fer-ho pagar tot sempre als mateixos), ha decidit que ho vol fer com príncep blau de conte de fades i ens ha dit que aquestes no són unes eleccions qualsevol, que ara  hem de votar per ser independents i viure a Xauxa.

Artur

Així, sense més: no importen les condicions, ni quina política faria el seu govern si guanyés. D’això no en vol ni parlar, òbviament no li interessa, perquè es posaria la gent en contra, i ha aconseguit que els demés tampoc en parlin (aquest sí que és un gran mèrit, que ja li ve de qui el va nomenar hereu, aquell que deia “ara no toca”, com si no fos el poble qui li ha de dir a un governant el que toca i el que no).

Guifré

I ja hi són tots parlant cada dia del mateix, a veure si d’una vegada ens oblidem dels problemes que tenim i deixem de molestar protestant perquè la sanitat, l’educació, la investigació o l’assistència social públiques no funcionin bé o no funcionin gens, que és cap on anem. Al cap i a la fi és el que volen: tornar a marcar les barreres socials i econòmiques ben clarament, de forma que no pensem que tots som iguals, perquè no ho som, mai no ho hem estat, ni ara ni en els temps dels nostres gloriosos Comtes, que tanta llegenda (que no història) ens aporten.

Un ciutadà intentant
aturar un governant

Com podíem pensar, tontos de nosaltres, que aquest últims anys de benestar social durarien sempre?

Com podíem pensar, ingenus de nosaltres, que teníem dret a la mateixa educació que ells, que ja es preocupen de portar els seus fills a escoles que no gestionen els seus governs?

Com podíem pensar, ignorants de nosaltres, que la sanitat estava concebuda com un bé públic per tothom i no com un negoci com qualsevol altre en el que el que importa és guanyar diners?

Però està clar que, si ens volen fer empassar la píndola, cal endolcir-la (ja ho deia fins i tot Mary Poppins) i sembla que aquesta temporada agrada molt el sabor a independència. Tanmateix, cal anar molt en compte amb el seu consum, perquè actua de manera semblant als somnífers: adormen, però no curen les causes d'insomni.

No obstant això, nosaltres, els petits ciutadans, tenim la oportunitat de girar-los la truita i demostrar que no ens agraden, cap d'ells, ni un, perquè tots s'assemblen massa i cap d'ells està del nostre costat. 

Segur que tots tenim el nostre motiu, o molts motius, per rebutjar-los, per fer-los fora de les cadires que ocupen però no mereixen.

Per què no ho fem?

Sí, però... com fer-ho?

• Sabem que votar un partir tradicional és donar suport a les polítiques antisocials que aplicaran després, no importa el que hagin escrit en el programa electoral o dit durant la campanya, ja en tenim experiències ben recents.
• Sabem que abstenir-se no comporta cap perjudici pels partits tradicionals, perquè ells es reparteixen tots els escons, hagin votat deu o deu milions.
• Sabem que votar en blanc només ajuda als partits grans, perquè els beneficia en el recompte de vots.

Llavors, quina opció ens queda per manifestar la nostra protesta?

Votar Escons en blanc, el partit que deixa les cadires buides i no cobra pels escons obtinguts. Sí, ni sous, ni subvencions, ni dietes, res de res.

T'imagines un parlament amb la meitat de les cadires buides?

Perquè no ho proves?

Informa't aquí http://esconsenblanc.org/  i després decideix.

Aturem-los!